Tarda - Miquel Martí i Pol






Ja tot és diferent ara que mous la mà
per fer-me adéu i dius alguna cosa
just al moment que el tren comença a córrer.
Aleshores m'adono que sóc sol a l'andana,
sol enmig de la gent que no es commou
veient com te m'allunyes.






I ara penso
que aquest adéu no és pas igual que els altres,
que no tornaràs més i, tanmateix,
no he deixat d'estimar-te.







Veus?, és fàcil
de perdre's, vagarós, per velles avingudes
amb sorra de records, i malmetre's les forces
provant de caminar com l'esquerpa presència
d'un temps que un gest només ha tornat una nosa.







Tan profunda, la clara quietud dels teus ulls
no és més viva que aquesta
tarda que ara reprenc
una mica enyorós perquè tu te m'allunyes.



3 comentarios: